Perfil Edat: 29 anys Lloc de naixement: Sant Pere Pescador Residència habitual: Sant Pere Pescador Anys de residència: Des de sempre, excepte en els 7 anys d’estudis universitaris a Barcelona i una estada de 8 mesos a Holanda. Situació laboral: Auxiliar administratiu en règim de personal laboral interí a l’Ajuntament de Roses Creences religioses: Catòlic no practicant

Connexió a internet/Teniu adreça de correu electrònic?: Si, a la feina /
Llibres llegits anualment: 10-12
Estil de música preferit: No tinc cap preferència concreta
Animals de companyia: No
Escolarització dels fills (tipologia del centre): ---
Espai de l’habitatge habitual: 270 m2
Règim de tinença de l’habitatge habitual: Propietat dels meus pares
Altres propietats immobiliàries: Pròpies no.
Interval d’ingressos nets mensuals: 1.080 €/mes
Llengües parlades: 4 (català, castellà, anglès i holandès)
Anys de militància al partit actual: Cap
Militància a altres partits: Cap
Experiència com a regidor: Cap
Càrrecs dins el partit: Cap
Experiència com a regidor: Cap
Altres càrrecs electes actuals: Cap
Altres càrrecs electes anteriors: Cap
Associacions i entitats cíviques a les que pertany: Vocal de la junta de la U.E. Ventalló; entrenador de l’equip cadet del F.C. Sant Pere Pescador; i soci de la ONG Metges Sense Fronteres.
Autoposicionament ideològic (dreta-esquerra): Esquerra
Autoposicionament ideològic (català-espanyol): Català

Entrevista

Quina motivació principal us ha portat a presentar la vostra candidatura?

En primer lloc, la idea comuna que ens identifica és el fet de pensar que la gestió diària del municipi es pot fer d’una altra manera, més pròxima a tothom i encaminada a augmentar el benestar de les persones.
En segon lloc, l’Ajuntament ha de ser vist com la casa gran del municipi, un lloc obert a tothom, on els ciutadans puguin anar a expressar les seves demandes, les seves queixes o les seves suggerències amb tota naturalitat i on l’equip de govern i l’oposició, com a representants del poble, desenvolupin la seva tasca per fer possibles aquelles actuacions que més necessita el municipi d’acord amb una sèrie de limitacions, bàsicament de caràcter pressupostari. El consens sobre el que cal fer i el que és important en cada moment ha de ser un element bàsic de la política municipal.

En darrer lloc, és simptomàtic que l’anterior equip de govern doni per acabada una etapa de la política municipal i la majoria dels seus membres no es tornin a presentar. Això ha augmentat unes expectatives de canvi que fins ara eren inexistents donada la bipolaritat existent entre CiU (a l’equip de govern) i PSC (a l’oposició) en els darrers 12 anys. En aquest sentit la candidatura d’Independents per Sant Pere-Acord Municipal apareix per aglutinar tota aquella gent i aquelles sensibilitats que no creuen en aquesta polarització de la política i que troben cabuda en un projecte de tarannà obert, integrador, respectuós i, per sobre de tot, plural, que l’única cosa que pretén és treballar d’una altra manera evitant posicions enfrontades.

Quines són les 5 primeres prioritats del vostre projecte per Sant Pere Pescador?

Tal i com apareix en el nostre programa, són les 5 propostes següents.

1. Ampliació del CEIP Llagut
2. Construcció d’una llar d’infants
3. Construcció d’un dispensari mèdic
4. Preservació de l’activitat agrícola com a eix vertebrador del poble.
5. Potenciació de Sant Pere Pescador com a marca de qualitat túristica.

Quins projectes prometeu portar a terme en cas de guanyar aquesta legislatura?

En el nostre cas les prioritats i els projectes van agafats de la mà. Allò prioritari és el que tindrà una dedicació més intensa per tirar endavant els projectes que hi van relacionats. No obstant, a banda dels que ja s’han descrit en la pregunta anterior, alguns projectes fonamentals són l’habilitació d’un equipament públic com a Casal de Joventut, l’assistència domiciliària per a la gent gran, la introducció d’un mediador intercultural que enforteixi les relacions entre el col•lectiu immigrant i la població autòctona, la redacció d’un Pla Especial d’Ordenació de Platges i d’un Pla d’Usos del tram baix del riu Fluvià, i la millora en la neteja viària i la gestió de residus mitjançant el foment d’iniciatives per a la recollida selectiva.

Quins projectes voleu portar a terme a llarg termini?

Per una banda tenim el decàleg que presentem al programa i que determina les àrees que necessiten una actuació més immediata i prioritària (educació, agricultura, turisme, joventut, gent gran, immigració, etc.).

Per altra banda, el programa incorpora altres projectes que tenen una perspectiva a mig o llarg termini atès el grau de complexitat que representen. La construcció d’un pont nou i estudiar la viabilitat d’una piscina municipal són objectius que s’han de mirar d’assolir. A llarg termini, i això no està inclós al programa electoral, s’ha de repensar una zona de serveis que concentri els equipaments sanitaris i d’ensenyament en una mateixa zona (dispensari mèdic, escola i llar d’infants, per exemple).

Què penseu fer pel futur de l’agricultura?

L’activitat agrícola ens ha donat identitat com a poble des de fa molt temps i, per tant, vetllarem per preservar-la tant com es pugui, oferint els serveis propis d’interlocució amb els sindicats agrícoles per donar cobertura a les necessitats estacionals de la recollida de la fruita, vetllant perquè no es produeixi una salinització de les aigües subterrànies que seria gravíssima per a la supervivència dels cultius de regadiu i millorant els accessos a les zones rurals i agrícoles conservant l’entorn en les millors condicions possibles pel que fa al manteniment dels camins, marges, recs i rieres.

Què penseu fer pel futur del turisme?

El sector turístic necessita que tots els actors implicats tinguin veu i participin en el model de desenvolupament turístic al que es vol arribar. La creació d’un Patronat Municipal de Turisme on tothom s’hi senti representat (petit comerç, restauració, càmpings, etc.) pot ser una eina molt útil per pensar estratègicament cap a on volem caminar entre tots.

S’ha d’acabar d’una vegada per totes amb el fet que l’activitat turística i l’activitat agrícola visquin d’esquenes. Hem de ser capaços de comprendre que s’ha de trobar un equilibri entre el camp i un turisme integrador amb l’entorn, on ambdós sectors tinguin el seu propi espai i puguin créixer amb el màxim respecte per l’altre.

L’escola està incrementant l’alumnat any rere any, pel que està previst que calgui fer un desdoblament. Què penseu fer per l’educació?

Tal i com ja hem comentat, l’ampliació del CEIP Llagut és la primera de les nostres prioritats. Malgrat tot, no és tan senzill afirmar quines mesures es duran a terme quan calgui fer el desdoblament d’alguna de les classes que en aquest moment es troben al límit de la seva capacitat (27/28 alumnes).

Si bé és cert que l’ampliació provisional i transitòria mitjançant mòduls té molt mala premsa entre els pares dels alumnes, no és menys cert que els criteris que cal complir per realitzar una ampliació amb obra de l’actual escola són molt estrictes i, per tant, no està massa clar que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que és qui en definitiva ha de donar el vistiplau, ho permeti, perquè s’han de respectar uns espais mínims per a la zona d’esbarjo, distàncies respecte vies de trànsit principals, etc. que a l’actualitat es troben en entredit.

Per altra banda, no crec que en aquests moments hi hagi cap candidatura que es pugui permetre el luxe de frivolitzar en un tema tan delicat com és el de la situació de saturació del CEIP Llagut. Hi ha qui diu que es pot demanar un nou centre d’ensenyament infantil i primari (CEIP) i un institut d’ensenyament secundari (IES). Però nosaltres ens fem la següent reflexió? El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) preveu sòl d’equipament que pugui acollir una escola i un institut? La resposta és no. Aleshores, el primer que caldrà fer, i d’això ningú en parla, és modificar el POUM per trobar un sòl adient a les necessitats del municipi, i en tot cas més endavant es podrà entrar en nogociacions amb el Departament d’Ensenyament perquè ens financiï una nova escola.

En relació amb la creació d’un IES, sembla lògic pensar que una vegada concedida la creació d’un nou institut a Empuriabrava (com a expansió del ja existent al nucli de Castelló d’Empúries), Sant Pere Pescador i els seus voltants (Armentera, Vilamacolum i Torroella de Fluvià, sobretot) no reuneixen, a l’actualitat, les característiques necessàries com per exigir que se’n construeixi un al municipi.

Es diu que l’ambulatori està desbordat i que no té el tamany adient. Què penseu fer per la sanitat?

L’obligatorietat en la prestació de la sanitat bàsica i l’augment important de població que ha patit Sant Pere ens els darrers anys fins arribar als poc més de 1.900 habitants, fa que l’actual dispensari mèdic necessiti una ampliació i millora de les seves instal•lacions. El més important, i té relació amb el que hem dit abans del sòl destinat a equipaments, és que siguem capaços de pensar una zona del poble on la gent tingui a l’abast diversos serveis alhora, permetent als veïns reduir el temps que han de destinar, per exemple, a portar la mainada a la llar d’infants i a anar al dispensari mèdic, oferint-los la possibilitat de tenir aquests equipaments concentrats en un mateix lloc.

En aquests moments, les possibilitat de trobar un espai on ubicar un nou dispensari mèdic (i no com s’ha dit un Centre d’Assistència Primària (CAP) que no ens pertoca perquè el Mapa Sanitari Català preveu una Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l’Escala on Sant Pere pertany) són limitades i fa falta parlar entre tots per consensuar si convé començar a construir equipaments sense tenir una idea clara de què és el que volem fer a mig termini amb la resta d’equipaments que s’han de constuir (llar d’infants i alberg municipal, per exemple).

Sant Pere té un entorn privilegiat pel Parc Natural, la platja i el riu, quines mesures penseu prendre per conservar aquest patrimoni?

L’equilibri entre l’activitat agrícola i un turisme integrador amb el territori és fonamental. Partim de la base que el turisme que ve a Sant Pere ho fa precisament per l’entorn on es troba situat. Així, elements com el mar, la platja i el riu ens han donat identitat al llarg dels anys i són un patrimoni natural que no podem desmerèixer. S’ha de potenciar la imatge de Sant Pere lligada a les potencialitats que ofereixen aquests elements identitaris, com a destí de primeríssima qualitat turística i com a zona d’oci i descans on tothom trobi les activitats que s’esperen d’un municipi com el nostre: les rutes guiades per indrets d’interès natural (en estreta col•laboracióa amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), el cicloturisme, el senderisme, i les activitats nàutiques formen part de l’oferta d’oci que cal oferir.

La redacció d’un Pla Especial d’Ordenació de Platges i d’un Pla d’usos del tram baix del riu Fluvià seran instruments molt útils per regular els requisits que han de regir les activitats que es puguin desenvolupar tant a la platja com al riu Fluvià. Partim de la base que tothom té dret a gaudir del mar, la platja i el riu i que, al mateix temps, hi ha uns deures i obligacions que tothom ha de complir per garantir-ne la seva preservació.

Què penseu fer per la seguretat?

En aquest punt és important fer notar que des de la nostra candidatura no som partidaris de parlar de l’existència d’inseguretat ciutadana al municipi. En tot cas, si bé és veritat que s’han viscut episodis puntuals que han generat desconfiança entre la gent, no coincidim en què Sant Pere pateix un especial problema d’inseguretat ciutadana.

Un cop aclarit això, creiem que és necessari col•laborar amb les administracions corresponents perquè augmentin la dotació policial i la periodicitat de la vigilància a la vila. Aquest augment de la presència policial és especialment necessari en èpoques estacionals com ara l’estiu (degut a l’afluència massiva de turistes) i la tardor (quan es fa la recollida de la poma).

També considerem important que el municipi disposi d’una Policia Local funcional i adaptada a les seves necessitats reals. Per aquest motiu, apostem per la creació d’una Policia Local avui inexistent.

Penseu tirar endavant el projecte del pont de vianants?

Ens agradaria aclarir que la construcció d’un nou pont de vianants significa redistribuir altra vegada el trànsit que dóna la volta a la vila. El traçat d’aquest nou pont enllaçaria la urbanització La Capella amb la zona de Les Goles travessant el riu a partir de la reserva del Mig de Dos Rius. Després caldria fer una rotonda que connectaria els accessos al pont amb l’actual carretera que porta a les platges.

Un cop feta aquesta explicació, cal ressaltar que es tracta d’una obra pública de grans dimensions sobre la qual cal pensar-hi assenyadament. A l’actualitat, desconeixem quin projecte de pont hi ha previst per Sant Pere Pescador i és un tema que caldria estudiar bé abans d’afirmar amb rotunditat la seva construcció. No obstant, és evident que un pont com el que tenim és insuficient per absorbir el trànsit que l’estacionalització del turisme provoca durant la temporada.

Avui en dia, el pont no només ha de ser pensat com una gran infraestructura que permet travessar el riu amb accés rodat. Contràriament, s’ha de ser conscient que el pont comunica quelcom més que els dos costats del riu, sinó que és una de les vies de comunicació més importants que hi ha avui en dia per mantenir l’estret contacte existent i el nexe d’unió entre l’Alt i el Baix Empordà.

En cas que el projecte d’un nou pont sigui inviable, una proposta que ens sembla interessant és estudiar la viabilitat d’ampliar les voreres peatonals laterals i adequar-les per tal que es pugui passejar d’una vora a l’altra del riu sense cap risc per als vianats.

Creieu convenient que s’hagi prioritzat el projecte del poliesportiu?

No vull entrar a valorar les motivacions que han portat a realitzar el projecte del poliesportiu. En tot cas, crec convenient subratllar una dada important que ja apareix en el darrer butlletí informatiu municipal: el projecte de poliesportiu s’aparta considerablement del que és habitual en aquesta mena de casos.

Hi ha el reconeixement explícit d’haver volgut fer una obra que sigui emblemàtica pel municipi, però això té unes despeses afegides que són difícils d’assumir per un Ajuntament que té un pressupost anual d’uns 3.500.000 €.

Si recordem bé el que diu el butlletí informatiu municipal, el cost del pavelló puja a uns 3.090.000 € dels quals només n’hi haurà subvencionats, en el millor dels casos, és a dir, afegint-hi una subvenció prevista però encara no confirmada de la Diputació de Girona, al voltant d’un 1.270.000 €. Això significa que faltaran per pagar gairebé 1.800.000 € que caldrà pagar amb fonts propis de l’Ajuntament (disponibilitat de líquid de caixa) més la subscripció d’un crèdit per la quantitat restant que encara manqui per finançar.

Él pressupost d’un Ajuntament petit com és el de Sant Pere Pescador no és gaire elevat, però ens sembla que destinar els fonts propis de què es disposa per finançar el pavelló poliesportiu suposa hipotecar, com a mínim, els pròxims 4 anys de legislatura.

És evident que una vegada adjudicades les obres del projecte bàsic i exectiu del pavelló poliesportiu aquest s’ha de tirar endavant. No fer-ho significaria haver d’indemnitzar el contractista per danys i perjudicis. La clau es troba en saber quin crèdit s’haurà de subscriure per pagar-lo. Recordem que l’Ajuntament té unes despeses corrents (nòmines del personal, etc.) que no hauria de deixar al descobert i que, per tant, no hauria de descapitalitzar-se per pagar el pavelló perquè després hauria de demanar un crèdit per fer front a les despeses més quotidianes.

En altres paraules, això vol dir que el crèdit que s’haurà de subscriure és més elevat del previst, amb la qual cosa els interessos també mermaran els recursos econòmics del consistori per tirar endavant projectes de futur a curt i mig termini.

Per acabar, val la pena reconèixer que les despeses per l’obra del pavelló esportiu són només la part fixa. Hi ha una altra despesa variable que cal tenir molt en compte i que és la despesa de manteniment d’un pavelló que té entre les seves instal•lacions: 4 vestidors de dimensions importants, 2 saunes i 1 sala de musculació, entre altres coses.

Si bé és veritat que el pavelló poliesportiu és una cosa positiva perquè permetrà que la mainada de l’escola pugui fer-hi gimnàstica i altres activitats físiques esportives en unes òptimes condicions, cal veure quins altres usos al marge dels escolars serem capaços entre tots de donar a aquesta instal•lació.

Quins projectes teniu per als immigrants nouvinguts?

La immigració és un fenòmen que cal tractar amb molta cautel•la. Cal evidenciar que els Ajuntaments no tenen prou recursos ni prou competències com per fer-hi front d’una manera adequada. En canvi, tot i l’escassetat de recursos econòmics de què es diposa hem de ser els garants de l’educació primària i la sanitat bàsica com a drets fonamentals de les persones.

Tenim la idea d’introduir la figura d’un mediador intercultural per enfortir els lligams entre els diferents col•lectius immigrants (gairebé el 35% del total de població empadronada) i la població autòctona del municipi. Ens interessa especialment posar l’èmfasi en que allò que ens preocupa és l’augment del benestar de tots i cadascun dels veïns de Sant Pere Pescador, independentment del seu lloc d’origen.

És important que les comunitats immigrants existents al municipi hi trobin acomodament a través de la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres elements identitaris, i que participin de tots ells. Sant Pere Pere no és un lloc excloent i no s’ha de permete el sorgiment de guetos perquè això voldria dir que entre tots no hem estat capaços de trobar un encaix al fenòmen de la immigració en la nostra comunitat. La multiculturalitat és present a la nostra societat i ha de ser vista com quelcom positiu que enforteix els llígams, no com a motiu de discòrdia i desunió.

Tot i que no és comparable, crec que seria convenient que Sant Pere Pescador comencés a treballar en la idea d’un Pla d’acollida per a la immigració propi, tal i com s’ha fet a Banyoles amb uns resultats envejables. Les especialitats que reuneix un municipi com el nostre (activitat agrícola i activitat turística, pics estacionals molt accentuats, etc.) fan que el tipus d’immigració que s’acull sigui peculiar (provinent en la seva majoria de la zona del Magreb, de l’Àfrica negra i de Sudamèrica) i que, per tant, cal treballar en un pla estratègic per fer front a les noves onades d’immigració que poden venir i les seves necessitats, per anticipar-les, preveure-les i cercar-hi una solució entre tots i amb el màxim consens possible de totes les parts implicades.

Aquesta mena de mesures necessiten la col•laboració de tothom i en cas de ser escollits creiem que és necessari que equip de govern i oposició treballin conjuntament per buscar el màxim consens en un tema tan sensible com aquest.

Com veieu el futur de Sant Pere els propers 100 anys?

Sincerament penso que qualsevol cosa que es pogués dir seria fer política-ficció i com que no ho sé, prefereixo no dir res. El que sí que sé és que els propers 10-15 anys són cabdals perquè Sant Pere agafi un o altre rumb. Podem apostar per fer un poble mitjà modern, amb uns serveis de qualitat, integrador i respectuós amb tothom, i que potenciï les riqueses que l’envolten i que ens han identificat com a comunitat al llarg dels temps, o bé caure en el parany del desencís, la manca d’il•lusió per fer les coses i l’anar tirant. Està a les nostres mans escollir què volem fer amb el lloc on vivim i no ens podem permetre el luxe d’anar a remolc dels esdeveniments.

Cal estar preparats pel que ha de venir i això vol dir que cal treballar fort i amb il•lusió per tirar nous projectes endavant. En aquest sentit, estic plenament convençut que l’equip de treball que hem format per afrontar aquestes eleccions és garantia de capacitat de sacrifici per fer les coses ben fetes.

A banda de que tot depèn de les circumstàncies, amb quins partits pactaríeu i amb quins no i per què? Quins altres possibles pactes preveieu?

L’única formació política que no es presenta des de fa 12 anys és la nostra i el nostre objectiu és obtenir una majoria suficientment àmplia per governar. Ara bé, no ens tanquem les portes a cap possible pacte. No tenim una preferència política definida sobre amb qui pactar i amb qui no. Tot dependrà molt del missatge que ens enviï la gent amb els resultats obtinguts el 27 de maig. El que no farem serà cap disbarat polític per obtenir l’alcaldia ni equilibris polítics impossibles de suportar. Un cop vistos els resultats, i sempre que hi hagi aquesta predisposició per part de les altres candidatures, ens assentarem a parlar amb tothom. Per nosaltres no quedarà fer l’esforç per entendre’ns amb uns o altres. Les condicions es començaran a treballar sempre en base al programa polític propi i mirant de trobar un ampli consens en aquelles qüestions més rellevants.

No hi ha cap posicionament polític en la gestió de la política municipal que justifiqui fer jocs de mans que no tinguin sentit. Si cal quedar-se a l’oposició 4 anys ens hi quedarem abans que acceptar pactes que no tinguin raó de ser. El que sí que crec, és que la gent no entendria massa bé que en cas de ser la llista més votada, ens quedéssim fora de l’equip de govern de l’Ajuntament.

I no ho dic per una qüestió de protagonisme, sinó amb el ple convenciment que si una llista com la nostra, que es presenta de nou després de 12 anys d’absència, assoleix ser la més votada de les 3 que es presenten, això significa que el seu missatge ha arribat bé entre la gent i que, en teoria, els veïns volen que aquesta opció els representi.

De totes maneres, les majories sempre sumen i si ens quedem a l’oposició perquè la suma de les altres llistes aconsegueix la majoria absoluta, ho farem amb tota la normalitat del món perquè això forma part del joc i les regles democràtiques.

Pregunta específica

El vostre partit és diu Independents per Sant Pere – Acord Municipal, però segons sembla aquest nom està relacionat a ERC, quin lligam hi teniu i d’on va sorgir la idea per tirar endavant el projecte?

En primer lloc vull aclarir d’una vegada per totes que no hi ha cap rumor que valgui. Des de la nostra candidatura s’ha dit des d’un bon començament, fins i tot en el moment d’anar a buscar gent perquè formessin part de la llista, que aquesta era una candidatura de tarannà independent perquè entre nosaltres no hi ha ni una sola persona afiliada a cap partit polític i que teníem el suport d’ERC pel que fa a la logística de partit i al suport jurídic i de propaganda electoral.

Sempre hem dit que estem lligats a ERC mitjançant la seva marca blanca que és Acord Municipal, la qual cosa significa que els vots que es recompten a Sant Pere Pescador a favor de la nostra candidatura van a parar a ERC a l’hora de fer la composició del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i de la Diputació de Girona. Ens hem esforçat per deixar clar tot això des de bon començament i no crec que hi hagi ningú en tot el municipi que es pugui sentir enganyat per no haver facilitat aquesta informació.

M’agradaria afegir que les marques blanques han estat utilitzades en més de 600 llistes arreu de Catalunya en aquestes municipals i que tant la Junta Electoral Central, com el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional han rebutjat els recursos presentats per CiU contra el fet que els vots de les marques blanques vagin a parar al PSC (quan la marca blanca és Progrés Municipal –PM-), a ERC (quan la marca blanca és Acord Municipal –AM-, el nostre cas) o a IC-Verds (quan la marca blanca és Entesa pel Progrés Municipal –EPM-) a l’hora de constituir els Consells Comarcals i les Diputacions Provincials.

Pel que fa a la idea per tirar endavant el projecte, aquesta va sorgir després de parlar amb persones que han format part de la política municipal del poble en projectes anteriors i sempre vinculats a ERC. Després de mantenir diversos contactes, xerrades i unes quantes reunions, ens vàrem adonar que teníem una mateixa manera de pensar sobre alguns dels temes més importants de la política municipal i entre uns i altres vam anar convencent a la gent per formar la llista. El que sí que vull aclarir és que en tot moment he tingut plena llibertat i independència per formar una llista en la qual em sentís còmode encapçalant-la.

Com a anècdota, m’agradaria comentar que a l’hora de llegir davant la gent la meva proposta de llista i l’ordre dels seus membres, només la vaig haver de dir una vegada ja que tothom va estar-hi d’acord. Això diu molt del grau d’entesa entre nosaltres i del fet que estem d’acord en la visió del poble.

Honestament, formar un bon equip és el més important, i no només en la política. Sense un bon equip és impossible que les coses surtin bé i es puguin tirar endavant perquè segur que apareixeran situacions difícils de superar que seran més suportables si t’envoltes d’un grup humà que fa possible un bon ambient de treball. No tinc el més mínim dubte que la nostra llista reuneix totes aquestes característiques: formació i solvència professional. Però per damunt de tot, crec que allò fonamental és que compartim una forma molt similar d’entendre el que volem per Sant Pere Pescador i que tenim una il•lusió terrible per treballar perquè aquesta idea es faci realitat.

Noves preguntes:

Penseu fer dedicació plena?
- La veritat és que fa falta veure quines són les necessitats actuals de l’Ajuntament a nivell d’organització interna. Tot i que aquesta és una qüestió que ja ens hem plantejat, no puc afirmar res amb rotunditat.

En principi, sembla que tothom coincideix que la dedicació ha de ser, com a mínim, de mitja jornada. Entenent que aquesta mitja jornada es convertirà en molts casos en jornada sencera. No obstant, crec que aquesta hauria de ser una decisió molt meditada i consensuada al màxim amb els altres partits polítics perquè afecta al funcionament de l’Ajuntament com a institució.

-Què penseu fer per la gent gran?
- Tal i com ja hem dit al nostre programa, tenim la intenció que aquest col•lectiu participi activament de la vida del poble, col•laborant al màxim per tal que es facin tota mena d’activitats on puguin participar. Volem que el col•lectiu de la gent gran, però també el de la gent jove, s’impliquin activament en la vida municipal, aportant tot allò de valuós té la seva experiència i les seves ganes i il•lusió per fer coses.

Per altra banda, en el nostre decàleg (punt 10) ja apareix que establirem un conveni amb el Consell Comarcal del ‘Alt Empordà (CCAE) per donar assistència domicilària a la gent gran en funció de les necessitats específiques.

Al Bon Relax hi ha 32 vivendes a l’Avinguda d’Empúries, d’aquestes n’hi ha 11 que hi viuen tot l’any i hi tenen sortida de vehicles. Les darreres legislatures han fet ben poc per evitar la perillositat de l’Avinguda d’Empúries tot i que a banda dels senyals, es pot posar enllumenat, semàfors, passos de vianants, voreres, un radar o sotracs. Què penseu fer fer-hi a curt termini?
- Pel que fa a les actuacions relacionades amb augmentar la seguretat a l’Av. Empúries, cal dir que totes aquestes mesures per augmentar les senyalitzacions i els accessos ja estan incloses en el programa electoral, en un intent de racionalitzar el trànsit a l’interior de la vila i de millorar aquelles coses que no funcionen.
No obstant, tornem a repetir que aquesta serà una legislatura (i probablement la següent també) en què no es podrà fer una despesa adequada atès que la inversió feta en el pavelló poliesportiu és d’una quantitat de diners molt important. Intentarem arreglar i millorar aquelles coses que es considerin prioritàries, però s’haurà de fer un esforç per entendre que les coses que no es poden arreglar totes de cop i que s’haurà d’anar a poc a poc i fase a fase.
Les dotacions bàsiques mínimes: voreres, enllumenat públic i pavimentació són les prioritàries, mentre que la resta es faran de manera progressiva en funció de la disponibilitat pressupostària de l’Ajuntament.

Donat que no hi ha amplada suficient a l’Avinguda per fer-la prou segura, a llarg termini hi ha un pla aprovat per fer una nova carretera cap a l’est de la urbanització, teniu intenció de portar aquest projecte endavant aquesta legislatura?
- En relació amb el pla per fer una nova carretera, és difícil dir si es podrà fer en aquesta legislatura o no. Sincerament, a títol personal ho veig improbable i inviable per diversos motius: econòmics i d’agenda política.

La meva pregunta és per als tres candidats: A la primera pregunta únicament cal respondre SI o NO

“Consideren que l’Avinguda d’Empúries reuneix las condicions mínimes de seguretat per a les persones que volen anar en bicicleta des dels càmpings fins al poble i, també, per a les persones que tenen la seva vivenda en aquesta avinguda?.”
- Sense més informació al respecte, aquesta pregunta no es pot contestar només amb un sí o no.

Fins a quin punt és important la seguretat de les persones?.
- La seguretat de les persones sempre és el més important de tot. Però el que no es pot fer és afirmar que a l’Av. Empúries no es compleixen les mesures mínimes de seguretat sense tenir més dades que així ho corroborin. Com que no tinc prou informació per fer una afirmació d’aquesta mena, prefereixo contestar-la quan sàpiga alguna cosa més amb dades contrastades i comparant la situació dels accessos a l’Av. Empúries amb altres casos similars en altres llocs.

Cal tenir en compte que, a l’estiu, la majoria dels ciclistes solen ser famílies amb criatures i que, d’altra banda, una carretera segura potenciaria una imatge de Sant Pere més ecològica i respectuosa amb el medi.

-

Soc veïna del Bon Relax de St. Pere des de desembre del 2003, concretament de l' avinguda d' Empúries (Bon Relax I), tinc varies preguntes a fer:
1.- M' agradaria saber com pensen solucionar el tema de la seguretat d' aquesta avinguda, tot i que gairebé tothom la coneix o bé com la carretera de l' Escala o dels campings i per la qual cosa es podria dir que els conductors que no viuen en el Bon Relax no respecten el senyal de prohibit anar-hi a més de 40. A més de la manca de pas de zebra per poder travesar l' avinguda.
- Aquesta pregunta ja queda contestada amb la resposta a la pregunta anterior.

2.- El tema de l' enllumenat a l' Avinguda, al desembre del 2003 vaig fer una instància demanant un llum per poder sortir al menys a llençar les escombraries. A data d' avui no he rebut cap mena de resposta.
- No podem responsabilitzar-nos pel fet que l’equip de govern actual no hagi respost a una instància d’una particular. El nostre compromís és fer una política de proximitat per a les persones i, per tant, intentarem contestar a tothom en un marge de temps raonable. Cal estudiar la possibilitat d’instal•lar un punt de llum provisional en el lloc concret que vostè pregunta, però sense més coneixement es fa difícil poder dir el què.

3.- Reciclatge. No hi ha prous contenidors de reciclatge de vidre, envasos i cartró a l' urbanització.
- La millora en la gestió de residus ja està inclosa en el nostre programa. S’ha de mirar quin és el règim de prestació del servei de recollida i gestió de residus amb l’empresa actual i proposar noves actuacions. El que sí que està clar és que, com a mínim, es podrà augmentar la recollida selectiva d’envasos de vidre, que depèn del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE).

L' urbanització Bon Relax ha estat molt olvidada per l' únic alcalde que jo he conegut, m' agradaria moltísim que fesin un tomb per tota l' urbanització i molt especialment on vivim nosaltres amb la nostra filla de 4 anys, que té molta por de travesar el carrer i em de fer "birgueries" per poder sortir de casa amb el cotxe o simplement per anar a passejar.
- A títol personal, intentaré fer tots els esforços perquè tothom es senti ben representat en el nou Ajuntament i transmetre la imatge que fem tot allò que està a les nostres mans per millorar la qualitat de vida i el benestar de totes les veïnes i veïns de Sant Pere, independentment de si aquests viuen al nucli del municipi o a les urbanitzacions. Aquest és un compromís propi que penso assumir i al qual no renunciaré.

Moltes gràcies.
Pregunta per Independentes per SPP – AC (si els altres partits també voleu respondre sobre els usos de la platja crec que també els pot ser interessant)

Bona tarda,

voldríem fer una pregunta relacionada amb la vostra proposta núm. "21) Redacció d'un Pla especial d'ordenació de platges que reguli els requisits que han de regir les activitats en aquest entorn" :

¿Per a l'elaboració del Pla Especial d'Ordenació de Platges tindreu en compte les opinions i necessitats de les entitats i les persones que des de fa molt de temps estem treballant de forma legalitzada en aquesta platja?
En cas afirmatiu, ¿quan teniu pensat fer una reunió per iniciar el Pla?
- El Pla especial d’ordenació de platges es farà tenint en compte l’opinió de tothom: veïns, sector turístic, sector restauració i petit comerç, practicants d’esports nàutics, empreses, etc. Ara bé, tothom ha de ser conscient que la solució no farà content a tothom i que hem de ser capaços de negociar per fer allò que sigui millor per al municipi i no per a col•lectius concrets. La redacció d’un Pla especial de platges no és una cosa que es pugui fer un pocs mesos sinó que cal un període de temps més llarg per recollir les impressions i inquietuds de tothom. Les empreses que hi treballeu des de fa temps i que sabeu el valor que té l’entorn també heu de comprendre que els qui esteu desenvolupant una activitat amb ànim de lucre heu de pagar per tal que algun benefici es quedi al poble. En aquest sentit, ningú ha parlat de fer pagar unes taxes inassumibles pels professionals del sector, tot i que en cas que aquestes s’hagin de revisar, això es farà d’acord amb els criteris establerts en altres zones on es permet aquesta mateixa tipologia d’activitats. Es vol regularitzar una situació que en aquests moments és, per dir-ho d’alguna manera, al•legal. Cal compatibilitzar la pràctica d’esports nàutics i aquàtics amb el respecte per tota aquella gent que només vol descansar i que buscar relaxar-se tranquil•lament a la platja. El que no pot ser és que la gent tingui sensació d’inseguretat quan vol anar a banyar-se o a prendre el sol. Les zones específiques hauran d’estar ben delimitades i s’hauran de respectar escrupulosament les distàncies de seguretat que es fixin.

Salutacions cordials,

Xavier Casorrán
President Ones Club Esportiu

PREGUNTES ALS TRES ALCALDABLES: quines solucions pensen prendre a curt termini dels següents temes:

* Avda. d'Empuries, avui, vehicle direcció L'Escala, vehicle direcció Sant Pere, sis ciclistes direcció L'Escala i quatre direcció Sant Pere, tots al mateix temps. No ha passat res. Qui sap que passarà demà o a 20 de juliol! Cal, encara que sigui eventual fins poder-ho fer definitiu una solució ràpida.
- Crec que la pregunta de la seguretat a l’Av. Empúries ja ha estat contestada en paràgrafs anteriors.

* Es posen pilones a les voreres del centre del poble perquè els cotxes no hi aparquin, perfecte, però ara els qui ho feien deixen el cotxe al mig del carrer. Per anar a la fleca, a la botiga d’electrodomèstics, a la peixateria, a la llibreria, a la farmàcia, a correus, a la botiga de queviures...Quans accidents provocaran per manca de visibilitat, quans col•lapses circulatoris tindrem de més aquest estiu? Potser posar multes reclutaríem el suficient per pagar el sou d'un empleat municipal més i al tocar la butxaca a la gent els tornaria més cívics? També requereix una solució d’urgència.
- No hi ha una policia local que permeti imposar multes i no creiem que les mesures sancionadores siguin les més adients per evitar els comportaments incívics. Tal i com ja hem dit abans, la millora de les senyalitzacions, incloses les de prohibició d’aparcar ja estan compreses en el nostre programa electoral i és una situació que volem millorar.

*Es normal que tinguem que utilitzar el cotxe per poder reciclar ja que els contenidors selectius son a molta distancia i no al costat de tots els orgànics?
- No, no és normal haver d’utilitzar el cotxe per reciclar. Per desgràcia, Sant Pere no té un pla de contenirització establert i els punts de contenidors són molt llunyans entre si i sense un criteri específic. La nostra proposta és que aquelles zones d’aportació de residus amb un volum més gran gaudeixen de totes les facilitats per poder reciclar. Òbviament, no totes les zones podran disposar de tots els contenidors adients: rebuig, recollida selectiva de vidre, envasos de plàstic, paper i cartró, residus verds i fracció orgànica, però és que això no ho tenen ni els pobles més grans. Sigui com sigui, hi haurà més contenidors a disposició de les persones.

Tots tres aspirants s'omplen la boca per parlar del Fluvià. Tenen present que som l’únic poble de tots els que en gaudim que li donem tota la porqueria de les nostres cases? I si la depuréssim primer? Obres, llars, casals, pavelló, futbol... molt bé, però depuradora, prioritari.
- La depuradora està inclosa en el Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta té previst executar el projecte de la depuradora de l’Escala-Albons en el període 2008-2012. A partir d’aquí l’única cosa que es pot fer és aprofitar els contactes existents amb l’ACA per agilitzar els tràmits i que la depuradora s’executi el més aviat possible dins aquest termini.

És veritat que l’impacte que tenen les aigües residuals en el riu Fluvià és terrible, però l’Ajuntament per si sol, al marge de la resta d’administracions, no pot fer-hi res.
Malgrat tot, fins que la depuradora no sigui una realitat la vida diària del poble no es pot aturar i, per tant, la resta de projectes ja començats: pavelló esportiu, camp de futbol, etc. han de continuar tirant-se endavant perquè la vida quotidiana ha de seguir.