En Rossend és un clar exemple del canvi de sector productor cap al sector serveis.

Mas Gusó ha estat tradicionalment vinculat a la poma, però donat que els beneficis no son tant clars, els darrers anys han anat reconvertint la seva activitat cap al turisme. Ara el Mas Gusó és productor de poma, te la fruiteria, una bodega, el bar, la botiga de moda, un servei d’Internet, una sala de jocs per nens i el restaurant, abans anomenat “Les Buguenvíl•lies”.

• Quin és el vostre dia a dia?
- Cap a les 6:30 vinc a supervisar i ordenar, per posar en marxa el dia. Cap a les 7:30 venen els proveïdors i cal controlar el que falta per el bar, a la fruiteria, a la bodega... He de coordinar per que cap a les 10 del matí venen els primers clients i cal que no falti de res i estigui tot endreçat com la jardineria i tot l’entorn. També sóc responsable directe de fruita i verdura, així que cap a les 7:30 de la tarda faig les comandes dels productes que no fem aquí com els plàtans taronges, alvocats, kiwis, mangos, peres i altres.

Després de l’estrès de la temporada des d’octubre fins gener aquí hi ha una inactivitat total, i a primers d’any reprenem pensant coses noves en funció de la experiència de l’any anterior. Així que cap a la segona quinzena de gener això bull de paletes, lampistes, pintors i altres fins Setmana Santa, que tornem a obrir la temporada.

• Quanta gent hi treballa a Mas Gusó ?
- Al voltant de 30 treballadors tenint en compte totes les activitats.

• Sembla que cada any la temporada s’allarga, us plantegeu obrir tot l’any algun dels negocis?

- Cada any es comença abans i s’acaba més tard, i cal dir que el 70% dels clients son dels càmpings. En principi no pensem obrir tot l’any, i de fet el càmping Aquàrius obria tot l’any però aquest any es plantegen de tancar la temporada d’hivern.

• Quina relació hi ha entre els negocis de Can Gusó, qui n’és el responsable?
- Jo porto la fruiteria; en Joan, el meu fill, porta el bar-terrassa i la bodega; la botiga de moda i complements la porta la Miriam, la meva filla; el restaurant el porta la Marina, la dona d’en Joan; i l’Internet ho porta en Joan juntament amb un soci.

• Esteu diversificant molt el vostre negoci, aquest any oferiu servei d’Internet, teniu pensat posar algun servei més?
- Cada any ens fan propostes i aquest any ha estat Internet, que és un èxit total. Força gent no disposa de la seva connexió com a la seva residència habitual i be aquí a connectar-se. Per exemple hi ha un amic que te una agència de viatges i es passa cada tarda per aquí a veure com han anat les coses a la seva agència. De fet teníem les nostres reserves sobre el seu èxit, però sorprèn la quantitat d’utilitats que te aquesta eina. De cara a posar nous negocis de moment no tenim pesada cap altre activitat, ara pensem més que a diversificar, a millorar el que ja tenim.

• Heu canviat el sistema de presentar-vos al públic, ara feu que Mas Gusó representi una marca, a què respon aquest canvi ?

- Si, ara tot te el mateix nom. Estem fent la marca Mas Gusó i en això hi tenen a veure el meu fill Joan i la seva dona, la Marina. Hem estat col•laborant amb una empresa de Figueres durant 2 o 3 mesos per escollir els colors i el anagrames que ens resultaven més adients i trobo que ha estat molt encertat. Molta gent ens ha felicitat per la iniciativa. De cara a l’any que ve es seguirà amb una segona fase d’aquest projecte d’imatge per potenciar-ho més.

• Com veieu el mercat de la poma?
.- La campanya de l’any passat, 2005, va ser una de les més dolentes que es recorden per que hi va haver una producció exagerada que va fer baixar els preus a tot arreu, fins i tot a la resta d’Europa. Però el que està fent més mal a la poma i al sector productor en general és la globalització. Ara hi ha fruites de totes les temporades donat s’importen d’altres països i continents. Fa 12 anys a la tardor i hivern el que volia fruita de postres només tenia pomes, peres, cítrics de València i poca cosa més. Ara hi ha més productes en varietat i quantitat. Al gener el fresó de Huelva envania el mercat però ara hi ha grans importacions de fruita tropical com l’alvocat, el kiwi i els fruits que teníem aquí però a qualsevol temporada. Tot i això les previsions per al 2006 son més bones que any anterior, sembla que no serà tan bo, i que hi ha més perspectives de beneficis. Si es repetís una campanya com la de l’any 2005 seria molt dur pels productors donat que n’hi ha molts amb crèdits.

• Què en penseu del fet de canviar de sector? Creieu que altres productors que tinguin possibilitats també haurien de diversificar el seu negoci cap al turisme?
- El nostre cas és especial donat que disposem d’aquesta finca amb una bona situació geogràfica a prop de la carretera i dels càmpings. Però aquesta situació no es pot generalitzar donat que altres productors no en disposen. Altres productors tenen masies aïllades i sovint es troben que entitats com Urbanisme de la Generalitat de Catalunya o des de Girona no ho permetrien. Ara la normativa no permet fer segons quines activitats tot i que la construcció ja estigui feta. Ara es tendeix a preservar les activitats i el terreny agrícola, la qual cosa pot estar bé de cara a la ecologia, però això castiga als propietaris que voldríem tenir altres activitats. D’una banda pràcticament no podem fer altres coses que produir, però ajuda a preservar la bellesa del paisatge a la costa, que és també molt positiu. Possiblement si avui hagués de començar de cap i de nou a posar el bar, el restaurant i tots els negocis possiblement no seria possible donada la normativa actual. Però altres activitats si que serien possibles com el turisme rural com fan els nostres veïns.

• Quins canvis heu viscut fins ara amb el turisme?
- En línies generals el nombre de visitants s’incrementa cada any, i potser des de que varem començar potser ara estem tocant sostre. Abans la temporada era curta de juliol i agost, però ara aguanta fins a finals de setembre. Potser la temporada alta és de només 30 dies, començant des del 15 juliol quan trobem els Càmpings al 100% fins al 20 d’agost, però si el temps acompanya sense pluges ni tramuntana, aguantarà més temps. Sovint notem que el turista de temporada baixa sol ser de més poder adquisitiu que el d’alta.

• Quins canvis preveieu amb el turisme ? Anem cap a un turisme de qualitat ?
- La línia que fins ara es segueix és més quantitat que qualitat, es millora però poc.

• Com veieu Mas Gusó dintre de 50 anys?

- Esperem que continuï igual amb més coses noves, la nostra idea de fa anys ha estat fer un càmping, però com dèiem abans la normativa no ho permet. Si les lleis canvien ho intentaríem, o be ens decantaríem cap al turisme rural.

• Com veieu Sant Pere d’aquí a 50 anys? Com us agradaria que fos?
- Dintre del marc del consorci de la Costa Brava Sant Pere és un municipi atípic donat que la població és a 2 km de la platja. Això fa que arran de mar la urbanització hagi estat molt menys marcada com altres poblacions de la costa. Si segueix vigent la actual normativa es podria preservar el paisatge, però si no fos així s’urbanitzaria molt. Afortunadament aquí tenim molt turista però és de càmping, que és el que castiga menys l’entorn, que de retruc ells mateixos ho troben agraït. D’altra banda Sant Pere s’està convertint una mica en una població dormitori donat que força gent amb casa aquí treballa a altres poblacions com Figueres o Girona.

• La carretera que va de Sant Pere a Sant Martí d’Empúries passa al costat del Mas, què n’opineu de la seva perillositat ?
- Les sortides del Bon Relax cap a la carretera son molt dolentes per la poca visibilitat que hi ha. I el projecte que existeix de la nova carretera seria bo pels propietaris donat que és una zona petita i per la expropiació o per el canvi de tipologia a urbanitzable els seria molt positiu per ells, però hi ha algun propietari que no vol vendre i sincerament no ho entenc. Li podrien expropiar el terreny d’una hectàrea i comprar-ne 10 en un altre lloc.

• Els darrers tres anys heu estat jutge de pau a Sant Pere, quina és la vostra feina?
- Be alguna vegada he hagut de resoldre algun conflicte de llindars de terrenys, però la major part de la tasca és burocràtica, un cop a la setmana he d''anar a firmar un munt de papers que després han d''anar a jutjats.

Enllaços:

- www.MasGuso.com

Parc Natural dels Aiguamolls de l''Empordà - entrevistem el seu director, en Josep Espigul

 El Parc Natural dels Aiguamolls de l''Empordà representa una part important del terme municipal de Sant Pere Pescador i per tant el paisatge del municipi està molt marcat visualment afavorint-lo molt positivament.

Ens trobem un home amable i molt enfeinat, al que no deixen de trucar-li els telèfons i ens ajuda quan pot. Ens rep al seu despatx enmig de paperassa, al pis de dalt del Cortalet, el centre d''informació del Parc.

Li fem un seguit de preguntes que ens preguntem varis collaboradors propers a la web:

Quin és el dia a dia, passa més temps a la oficina o al parc o depèn molt del dia?

Passo un setanta per cent del temps a la oficina, ja que m''agradaria passar més temps passejant atentament pel parc, veient què hi passa de primera mà..

Quanta gent hi treballa al parc?

De l''administració uns 15, però si hi afegim els becaris i els treballadors a temps parcial el nombre es pot ben be duplicar.

Quina és la problemàtica més important a llarg termini ?

Hi ha tres aspectes per sobre dels altres, en primer lloc és assegurar la quantitat i qualitat de la qualitat de les aigües, en segon lloc gestionar bé les reserves naturals integrals que si fossin totes elles de propietat publica es podrien gestionar més correctament, i d''altra banda la part del Parc que és fora de les R.N. Integrals , més del 80% del parc, i la major part de propietat privada, amb la qual cosa s’han de cercar complicitats i sobretot trobar la manera d’assegurar unes adients ajudes agroambientals o amb projectes de marca de qualitat que donin als productes d’aquesta zona un plus de més davant un mercat exigent amb el medi ambient i desitjos de qualitat.

De quina millora se’n sent més orgullós?

De començar a posar peu a la Reserva Natural Integral dels Estanys, amb la compra de 40ha de les tres-centes que té; de poder instal·lar una comporta autobasculant al rec del Mig que impedirà l''entrada d''aigua salada que penetrà a la RNI dels Estanys de vocació d’aigua dolça, aigua salada que ve de l’obertura artificial de la bocana dels canals de Santa Margarida. D''altra banda també estem contents, tot i que en gran mesura és gràcies a altres entitats i administracions, de la desqualificació i deixar com no urbanitzable la zona del Fluvià marina; una altra actuació que em satisfà és haver aconseguit els itineraris de Sant Pere Pescador al mar amb el pontet sobre el Riu Vell, el Centre d’Informació, el tancament d’una zona de dunes al pas per a vehicles. D’haver recuperat l’ecosistema salat de la RNI de les Llaunes segons van seguir les recomanacions dels “avis pescadors” i, evidentment, corroborat pels estudis i reflexions dels científics de la Universitat de Girona .

Al parc hi ha diverses actuacions per recuperar espècies autòctones com la vaca marina? la daina, la cigonya... hi ha en projecte altres espècies?

Hem treballat amb èxit amb la llúdriga i també la polla blava o gall marí.

El parc exerceix de reservori genètic d’espècies agrícoles?

Sí, per exemple les closes velles fan de reservori de moltes gramínies que s’haurien perdut i que els estudis d’aquests espais rurals tant nostres ens mostren que són el lloc de més alta diversitat en flora de tot el Parc. Malauradament moltes closes s''han anat perdent per que es cultiva blat de moro i gira-sol que té més benefici sobretot s''hi compta amb subvencions de la PAC.

Un dels mètodes de conservació d’un espai natural passa per afavorir els grans depredadors, però aquest no en te. Fa uns anys es van introduir les daines i es va pensar en la possibilitat de tenir grans o mitjans depredadors que regulessin aquesta població? Això és un projecte a llarg termini o no és realitzable...

Hi ha unes 140 daines i cada any la població pujaria si no fos pel control que fan els Agents Rurals i les que es cacen fora les reserves, entre tots deu haver unes noranta captures cada any. No, inicialment ni actualment no es va pensa en dur grans depredadors però qui sap si d’aquí uns anys si continués l’abandonament dels camps es pot preveure l’arribada d’algun carnívor a l’Albera i amb incursions a extrems d’aquest parc,…. Actualment ja se n’han vist a la zona del Cadí - Moixeró.

A la vora de la carretera hi ha uns pals amb una mena d''escuma a sobre, què son?

Son barreres d''olors pensades per espantar els ungulats (daines i senglars) ja que difonen una olor similar a un possible depredador. Amb aquesta acció no pretenem que no passin, sinó més aviat que aixequin el cap i que parin atenció a l’hora d’apropar-se a la carretera i reduir així la possibilitat d’accidents amb els cotxes. També les carreteres netes de vegetació a les vores fan que tants els conductors com els ungulats es vegin abans i es pugui evitar l''accident.

A les vores de la carretera cap a Castelló d''Empúries hi ha barreres que semblen per granotes.

Efectivament son per amfibis, a la zona de Can Pipa fan bé la seva funció ja que hi estan ben col·locades dintre el rec. A altres zones estan mal disposades, a dalt la cuneta, i no són tan eficaces per canalitzar els animalons cap al rec que travessa la carretera.

Quines mesures s''han pres per la grip aviar?

S''han pres mesures, però aquest tema és força relatiu, en 3 o 4 anys n''han mort 100 persones com a molt, mentre que cada any en moren milers per altres causes com a causa de l’alacrà.

La pressió urbanística està afectant al parc? De quina manera ?

Dintre del parc no es pot construir, però als voltants i sobre tot a les zones de connector tenim un futur fosc si de seguida no hi posem remei amb el Pla Territorial de l’Empordà. Entre els parcs i zones protegides calen zones permeables a la flora i a la fauna que les connectin, però no ho està assegurat en la major part dels casos, calen zones agrícoles, no urbanitzables fixades per aquest motiu i amb garantia per les generacions futures.

Oficina turisme a Sant Pere, com veu la seva implantació ?

És molt positiu, com una porta més al parc.

Es te pensada alguna alternativa per anar en bicicleta des de Sant Pere fins a Castelló?

Hi ha dos projectes, un per la part est i l''altre per la part oest de la carretera actual, s''hauria d’aconseguir que es fessin aviat doncs ja hi ha una forta demanda d’aquest tipus d’infrastructures.

Com veu el parc dintre de 50 anys?

És difícil de dir, però seria interessant que hi hagués producció agrícola - ramadera de qualitat, lligada a un turisme més responsable, tot plegat més harmònic amb un ambient natural i de més tranquillitat, sobretot a nivell de mobilitat.

Com veu Sant Pere d’aquí a 50 anys?

Serà una vila més gran que ara però seguirà sent agrícola però segurament amb altres aprofitaments. Amb un turisme exigent, de platges netes, ordenades, amb bosses d’aparcament i transport públic, amb dos valors existents que actualment estan molt menyspreats que seran aleshores dos ambients molt valorats les dunes protegides per llur forma i la part vegetada i plena de vida, i el riu, el millor riu de Catalunya, amb una zona d’estuari, activitats respectuoses, amb velocitat de navegació i motors acords a un riu que té immenses possibilitats avui impensades per explotar tot respectant-ne el seu valor. Tot plegat, el Fluvià de les aigües més netes d''Europa, juntament amb la platja ordenada i re-naturalitzada i la bona gent d’aquesta terra serà l''enveja de tot la comarca. A l’oblit quedarà aquells anys del tombant del segle XXI en que encara les aigües negres anaven directament al riu.

Com veieu la carretera de Sant Pere Pescador a Sant Martí d''Empúries.

La carretera està molt a prop del litoral tranquil d’estiueig relaxant, així que molt pesàvem que estaria millor que per anar de l''Escala a Roses es podria anar voltant per fora del Parc, per Viladamat, Torroella de Fluvià i ampliar els trams de Riumors i Fortià això fins la C-250S. Nosaltres, també en el seu temps vam fer una proposta per que la carretera que passa al costat del Bon Relax passés per l''oest de la urbanització fins arribar a la rotonda del pont però sembla que no ens van escoltar.

Entrevistem en Heiko Pientka, cap de Voyage al càmping Almatà

 En Heiko treballa per a Voyage Reiseorganisation GmbH, una empresa de viatges alemanya que organitza estances per a nens d’Alemanya a càmpings per tot Europa com Sardenya, França, Itàlia, Croàcia... En Heiko porta 14 anys venint per la zona: al Càmping Almatà, al càmping Riu i a Albanyà entre d’altres.

Donat que ell és responsable de les vacances de fins a 500 nens en temporada alta és un bon coneixedor de l’estat del turisme, i en especial del turisme de càmping. Possiblement ja haureu vist alguna de les furgonetes amb el logo de l’empresa on hi apareix anunciat el nom de l’empresa “Voyage”.

• Quin és el vostre dia a dia?
- Organització d’activitats, llistes de logística, control d’estàndards com que tot estigui net i en ordre, vigilant el correcte funcionament de les activitats com les bicicletes, la cuina... A la seva caravana sovint hi te reunions amb els responsables de cada grup i amb els proveïdors.

• Quanta gent hi treballa a Voyage ?
- Som al voltant de 120 treballadors en plena temporada, mentre que a l’hivern no passa de la desena. A l’Almatà hi tenim al voltant de 30 treballadors entre els fan activitats lúdiques com bicicleta de muntanya, tennis, windsurf a més de cuiners i altres.

• Com veieu la temporada del turisme, cada cop la temporada alta és més curta però s’allarga més la temporada baixa?
- Cada anys és molt fluctuant, per exemple aquest any hi ha .el mundial a Alemanya i això ha fet que molta gent es quedés a casa per veure-ho. Però en general la temporada alta cada any és més llarga.

• Quina mena de serveis oferiu als nens?
- El més bàsic és oferir-los el transport fins aquí, la tenda de campanya amb un terra de fusta i el menjar. A banda d’això sempre hi ha possibles activitats que sempre hi son com el rocòdrom, unes quantes màquines per fer fitness i peses. Si el grup de nens no disposa de cap tutor els en proporcionem un per que se’n faci responsable.

Les activitats extres voluntàries que els oferim son majoritàriament esportives com Waterwalking, BTT, Windsurf, Vela, Tenis, però també els oferim visites a Barcelona, Girona Cadaqués i Roses.

D’altra banda disposem de tota mena d’informacions sobre la zona per que no estiguin perduts com quins son els dies de mercat, la farmàcia, on es pot anar de compres, on és l''hospital...

• Voyage disposa d’altres bases a altres càmpings, quins avantatges tenen altres llocs enfront d’aquest càmping i de Sant Pere ?
- La platja per si mateixa és fantàstica i a més és molt agradable donada la poca gent que hi ha, el parc Natural del Aiguamolls és també molt maco.. Un aspecte que ens resulta molt important és que els llocs urbanitzats son relativament llunyans, i si has de tenir cura s''un grup de nens i joves entre 13 i 17 anys és molt important donat que hi ha menys embolics a les nits, no seria el mateix si fos a Roses, Empuriabrava... Al mateix temps el poble de Sant Pere és prou aprop com per que hi vagin al mercat, a la farmàcia... A més aquest càmping en concret te pistes de tenis, bàsquet, futbol entre d''altres i els sanitaris especialment nets.

• Quins serveis creus que manquen a Sant Pere per als nens i per a la empresa on treballeu?
- És molt important posar un pont nou i no haver de passar pel mig del poble cada cop que vols anar cap al sud des del càmping Almatà. Els dies de mercat això és especialment important donat que sovint ens veiem obligats a donar una volta important per Torroella de Fluvià i l’Armentera per anar de l’Almatà al càmping Riu. També seria interessant trobar una zona amb bars i terrasses tranquil•les sense tants cotxes a la bora.

• Quins canvis heu viscut fins ara amb el turisme?
- Tot és mes car. Una cosa que ens trobem a la base d’Albanyà és que hi ha molta brutícia al camp, especialment després del cap de setmana i el que ens sorprèn és que la deixen tant els estrangers com els d’aquí.

• Per la vostra experiència sou un referent del sector turístic a la zona. Anem cap a un turisme de qualitat ? Com veieu el mercat del turisme a la llarga? Com us agradaria que fos ?
- En general es va més cap a la quantitat, hi ha millores, però no son substancials. Per exemple als restaurants fa falta servei, et serveixen força lentament.

• Com veieu Voyage dintre de 50 anys?
- No sóc capaç d’imaginar-m’ho, la veritat és que el turisme és molt canviant.

• Com veieu Sant Pere d’aquí a 50 anys? Com us agradaria que fos?
- M’ho imagino com Figueres, sense tanta indústria però més gran.

• La carretera que va de Sant Pere a Sant Martí d’Empúries passa al costat del Mas Gusó on aneu a comprar la fruita, què n’opineu de la seva perillositat ?
- Tant aquesta carretera com d’altres son massa estretes. El turisme ha anat creixent a una mesura molt més gran que les carreteres. Ara hi ha molts més cotxes, caravanes bicicletes, furgonetes, camions de distribució...

Enllaços

- Voyage-gruppenreisen